RSS

Paraules amb contingut. (Sr.Santiago Vidal)

Vagi per davant la meva queixa formal a la televisió pública Catalana, que si ve no és la “caverna” espanyola, o estan prostituïts pel’s partits polítics (no favorables a la independència), o la seva professionalitat i pluralitat és senzillament nul·la. I ho expresso perquè així ens ho demostren dia rere dia. Si vols escoltar conferències de gent valuosa, de qui te arguments, de qui pot aportar a la ciutadania Catalana quelcom sensat que aporti pensament i raonaments del perquè és millor una opció o l’altre, has de trobar-ho a la xarxa i a vegades ben amagat.

El Jutge Santiago Vidal és un exemple. I amb això no vull dir que no haguí d’altra gent molt valuosa per resoldre dubtes que la ciutadania pugui tindre, però aquest escrit el centraré en ell.

No he trobat cap conferència, cap col·loqui ni cap debat en què intervé, que no sigui digne d’anar en “prime time” i moltes d’elles, repetides en diferents hores i canals, perquè tothom tingui accés a la seva pedagogia, explicació i punt de vista de com hauria de ser la propera República Catalana en el seu àmbit, el judicial. No en va, som molts els que veiem el desastre que suposa la Justícia a l’Estat Espanyol, les injustícies que es produeixen legalment fruit de la intervenció política, i el descrèdit d’uns Jutges al servei dels organismes del govern de torn. D’aquí que la Justícia no sigui el quart poder, es més aviat un braç executor d’un Estat que és tot en si un frau.

Recomano molt que escolteu i veieu dos de les seves ultimes conferencies que son encoratjadores, “Eines jurídiques pel nou Estat” (5 vídeos de Youtube) i la presentació del seu llibre “Els set pecats capitals de la justícia” (2 vídeos de Youtube).

En els primers no tan sols parla de “Legalitat i Legitimitat” tot i que’s el tema central, també fa una pinzellada a l’esborrany de la Constitució de la nova República Catalana, que ell juntament amb nou companys més, estan redactant i són d’allò més important.

En els darrers que són la presentació del seu llibre, a més de molts altres aspectes, explica de forma molt planera el sistema Judicial dels països més avançats del nord d’Europa, i el que hauria de ser el nou sistema Judicial Català.

Particularment els he trobat necessaris i gratificants. Primer per saber que al capdavant d’allò tan important com és la Justícia, tenim gent tan qualificada, preparada i amb un seny que t’impulsa a veure la independència de Catalunya molt més necessària. Segon perquè la pedagogia, les explicacions i els arguments del perquè haguera de ser així, t’omplen d’il·lusió en voler un país que funcioni d’una vegada.

Desitjo que gaudiu com jo.

Eines jurídiques pel nou Estat

Aquest te un problema a meitat del vídeo, no he trobat el substitut bo.

Presentació del llibre “Els set pecats capitals de la justícia”

 
Deixa un comentari

Posted by a 22 juliol 2014 in Opinió

 

Etiquetes: ,

Europa? Quina Europa?

Digueu-me agosarat, però això de les eleccions europees no ve a ser una fal·làcia?. Que és l’Unió Europea?. Per a molts de nosaltres és un club privat format pels Estats, on quatre polítics i un fotimer de funcionaris, formen una “troika” per decidir qüestions que el ciutadà de a peu no li queda més que acceptar-les.

I les preguntes son del tot lògiques i senzilles: ara demanen el nostre vot aquells que han salvat els bancs i no la gent?, aquells que prenen decisions incongruents i sotmeten a la població carregant-se la classe mitja augmentant les diferencies i beneficis pels 4 rics que representen?, aquells que tindrien que reaccionar davant un Putin xantatgista i callen per interessos econòmics?.

Repeteixo, digueu-me agosarat, però això amb sona a l’ultim Estatut aprovat, aquell que’l govern d’uns incompetents feixistes van deixar inservible com paper de fumar, malgrat omplir-se la bocassa a les eleccions amb “apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”.

Una de les raons per les que volem la independència, és perquè som conscients de la necessitat d’apropar la política a la gent, doncs ha quedat del tot clar, que les decisions que podíem prendre com a poble català dins aquesta espanya dictatorial, queden diluïdes i sense efecte com un terrós de sucre dins deu mil litres de cafè.

Varem poder opinar quan van canviar la moneda i es van disparar els preus?, i no cal anar tant lluny, varem poder opinar quan la Merkel va ordenar la modificació d’aquesta “sacro santa constitució”?, tenen un caire democràtic acceptant comportaments com l’espanyol?, tenen cap mena de moral foten ma a la caixa dels xipriotes sense impunitat?, persegueixen el frau fiscal de les grans empresses i corporacions?, destitueixen un govern com l’espanyol quan incompleix les normes?… NO! NO! NO! NO! i mil vegades NO!. Llavors?, perquè cony serveix aquesta Unió Europea?, per la lliure circulació de delinqüents?, per diluir el poder del vot de la gent i manipular a gust segons les necessitats de 4 gats?…, a calla, que ni això, doncs aquí un cop més mana l’establishment econòmic, permetent als anglesos ser dins prenent decisions però mantenint el control de la seva moneda intacte.

Be, moltes motivacions no donen per creurem que estaré millor dins que fora d’aquesta Unió de quatre poderosos.

I en clau interna?

Entenc perfectament la petició d’anar a votar, votar per demostrar aquesta Europa que passa de nosaltres com d’un mitjó suat, que som un País democràtic i a més a més de saber-nos comportar, participar i dirimir les nostres diferencies internes amb diàleg i arguments, som gent pacifica, coherent i amb seny.

Així que anem a votar!!!!, però en clau únicament d’aconseguir la nostre independència per tindre un Estat propi.

I a qui votem?

Ja qui son descartats per sentit comú. UPyD son merament especuladors i paparres parasitaries d’un sistema caduc, que tan mateix com C’s (que presenta un candidat amb comptes a Suïssa), formen part d’aquest conglomerat de gent que volen el seu tros de pastis per viure a costa dels nostres impostos.

PPC o PSC, “tanto monta, monta tanto”, son els xoriços que be coneixem i lluiten per mantindres dins un estatus que no volen perdre per res del mon. Al front d’aquestes formacions ja dos mentiders compulsius, l’Alicia Sanchez Camacho i en Pere Navarro, que presenten a un tal Santiago Fisas que vol uns anys més vivint del conte, i un Javi López que pretén convèncer a no se qui donada la trajectòria del seu partit.

El noi verd de la bicicleta i la noia escarola encara juguen amb l’ambigüitat de la independència, es veu que depèn de com es llevin al mati…, i aquests indecisos tinc que donar-lis el meu vot? au va!!, esteu de conya no?.

Sols queden dos formacions, CiU i ERC.

Convergència Democràtica de Catalunya amb el President Artur Mas i al cap davant en Tremosa, podria ser un dels candidats a ser escollit. En Ramon Tremosa ha fet una bona feina a Europa (dins les seves possibilitats) és clar, es pot comprendre perfectament el que diu i el veig un polític lluny de prendre’ns el pel, però van de la maneta d’Unió i en Duran, que ve a ser com dividir el meu vot per que part d’ell vagui a parar en mans dels populars europeus, es a dir, el PP.

Així que sols queda una opció. ERC.

Tant mateix, desitjo que no es prenguin el meu vot com una concessió a la meva voluntat de pertinença aquesta Unió Europea. Desitjo que serveixi per mostrar al mon sencer que som més demòcrates que molts d’aquest països que s’omplen la boca en pronunciar-ho, per després ser tot el contrari.

He de suposar que assolida la independència i dins les decisions que tindrem que prendre, una d’elles serà preguntar-nos si volem o no ser membres d’aquest club de quatre afortunats i en quines condicions.

 
Deixa un comentari

Posted by a 10 maig 2014 in Opinió

 

Etiquetes: ,

Saber escoltar a qui te quelcom interessant a dir.

Malauradament és converteix en allò que no ens poden ensenyar a l’universitat i l’aprenentatge sol ser la maduresa, la lògica i la realitat. També és vital la facilitat de docència del qui imparteix la teoria o emet l’opinió, doncs del contrari et quedes allà on erets.

Ahir a la nit, recuperava el que de tant en tant te a be a regalar-nos en Xavier Sala i Martin al espai televisiu de #DivendresTV3. Generalment sol ser molt didàctic, planer i fa que qüestions complicades d’economia, les pugui entendre fins i tot un negat com jo.

Finalitzant quasi la tertulià, parlava de la economia Americana i el creixement que havia experimentat en l’ultim trimestre d’aquest any que era al voltant del 3,2 del PIB. Les seves explicacions posteriors son el que em cridaren l’atenció i analitzava amb profunditat donat que no estava esmentant cap bajanada. Malgrat siguis un lliberal convençut o un extremista d’esquerres, la punyetera realitat és que l’economia esta globalitzada i un refredat a Wall Street, pot esdevenir un emfisema en qualsevol sistema econòmic del mon.

En Xavier argumentava que la nova Presidenta de la Reserva Federal Americana, no tindria cap altre remei que apujar els interessos del dolar. Donada la facilitat i la gran quantitat que han injectat aquests últims anys al sistema (per una rapida recuperació i sortida de la crisi), ha fet que certa gent acumuli diners i cerqui on treure’n benefici ràpid i l’única manera d’evitar bombolles que portin a posteriors crisis, és la pujada obligada dels tipus d’interes.

Bé, això passara als EEUU no pas a EU pensava jo.

Doncs no. I pel mateix motiu que mencionava al començament, si alguna cosa s’aprenen dels errors, és que’l que passi allà, o les decisions que prenguin, ens afecten més ràpidament del que pensem. Una pujada d’interessos a la Reserva Federal Americana és un moviment que als països Europeus ens afectara immediatament. Molta de la matèria prima, bens de consum i d’altres serveis que son necessaris pel funcionament quotidià, mal ens pesi, son encara moguts per Wall Street i amb dòlars Americans. Moltes de les bosses econòmiques de fortunes Europees i fons d’inversió, son directament mogudes per la tota poderosa maquinaria novaiorquesa, així que no seria gens d’estranyar, que una pujada dels interessos de la Reserva Federal esdevingues dos moviments. El primer seria la crida de capitals que cerquen un interes segur i més gran pels seus diners, cosa que restaria l’inversió al vell continent, i la segona, una equiparació de l’interes bancari per part del Banc Europeu per frenar la fugida d’inversions.

En que ens afectaria?

Doncs si d’Espanya és pot dir que estem a les portes de la fallida econòmica amb un deute igual al PIB, que passaria si els diners que col·loquen ara a baix interes als mercats, fos dos o tres punts més elevats?. Doncs que la part d’interessos a pagar del recaptat seria més gran, per tant, o aplicarien més retallades, o apujarien més els impostos…, i el que esta clar, és que qualsevol de les dues coses porta a la fallida de l’Estat, o a una revolució social.

Per tot plegat senyors i senyores, tenim molta presa per fotre al camp. Els moviments d’entreteniment de CiU ja comencen a fer pudor, el retràs en les dates per motius gens justificables i aquesta constant negativa a desfer-se d’Unió que sols pose problemes al proces, és d’allò més sospitós. Ens trairan com sempre?. Portem tres anys sentint “la culpa és del Govern de Madrid”, i si, tots som conscients de que escanyen tant com poden i més ho faran si els hi deixem, però i vostès que fan?, a que esperen a donar un cop de puny sobre la taula que tothom estem esperant?, a que esperen a dir fort i clar PROU!!! s’acabat.

La societat civil ha parlat amb claredat, s’ha manifestat a quasi totes les ciutats del mon, i vostès?, anem passant el temps per arribar a un consens amb allò que no cal preguntar?, en allò que sabem ens prohibiran?, anem perdent més temps?, esperem que la fallida Espanyola ens enxampi a tots?.

Molt em temo que’s guanyen a pols un moviment civil de nou, que’ls exigeixi eleccions plesbicitaries JA!!!, i prou d’escalfar cadires i cercar terceres vies estúpides mentre mantenim els amics de les multinacionals Catalanes.

Sels esgota el temps polítics Catalans, és l’hora de mostrar la valentia i el coratge per dur a terme allò que milions de Catalans em demanat.

Volem la República Catalana JA!!!!

 
Deixa un comentari

Posted by a 8 novembre 2013 in Opinió

 

Etiquetes: , , ,

Cansado de escuchar y leer estupideces.

Escuche muchas veces a los políticos catalanes culpabilizarse de no haberse explicado suficientemente bien ante los españoles que siempre han ignorando una realidad palpable. Yo que no soy nadie para cambiar ni juzgar esa opinión, si que tengo la impresión de que ha existido un error básico desde el inicio. Desde aquí se ha intentado explicar a los chinos nuestra realidad haciendo uso del japonés (a modo de metáfora). Es decir. Error de lengua ante unos rasgos similares pero con idiomas absolutamente distintos, convirtiéndose en un dialogo para sordos. Y líbreme el demonio de pensar que no hay más sordo que el que no quiere oír, o ciego que el que no quiere ver.

Pero haciendo uso de esta lengua castellana que no es la mía (pero que bien que algunos se preocuparon porque la aprendiera correctamente “ya se sabe, la letra con sangre entra”) intentare sintetizar y esquematizar mucho para hacer llegar mí opinión lo mejor posible.

Creo que yo al igual que otros muchos conciudadanos catalanes, estamos un poco artos de escuchar teorías económicas, bailes de cifras y el uso equivocado de ciertos tópicos atribuidos injustamente, con el propósito de autoconvencerse del grave error que cometemos en negarnos a ver su supuesta realidad. Realidad que dicho sea de paso, catedráticos reputados y laureados en las mejores universidades del mundo(1*), explican con pelos y señales, el espolio al que ha sido sometido el pueblo catalán desde ese invento llamado “Constitución” que nació en la transición tras la muerte del infame dictador y se ha prolongado durante años y años sin que nadie moviera un dedo.

Pero como eso parece ser omitido y expresamente ignorando por la experta y documentada inteligencia económica imperial española, quisiera plantear de forma muy sencilla una serie de preguntas que hasta el más abyecto podría hacerse.

Vamos a comparar la Nación Española con una comunidad de 17 vecinos (quien más quien menos esta familiarizado en su funcionamiento). En ella existen unos estatutos por los que se rigen las normas, las cuotas a pagar por cada propietario y aquellos extras que aprobados por mayoría, se llevarán a cabo en el siguiente mandato (año). En toda comunidad de propietarios existe un Presidente(2*) que suele ser elegido y un gestor o tesorero(3*), que se encargara de llevar las cuentas y presentarlas juntamente con los presupuestos en la reunión anual de la comunidad.

Hasta aquí creo que todo es razonablemente entendible. Ahora vienen las preguntas para todos aquellos que intentan hacer argumentos sin sentido (bajo mi opinión) ya que desconocen la comunidad en si.

¿Que opinión tendrían si en 35 años JAMAS!! les hubiera tocado la presidencia de la comunidad?. Si ya sé, la mayoría pensamos que vaya bicoca, pero centrémonos en el ejemplo. ¿No es un tanto extraño que formando parte como propietario nunca haya podido ejercer como Presidente?.

¿Que opinión les merecerían sus vecinos que aprueban normas para que hable usted y su familia una lengua(4*) que no es la suya dentro de su propia casa?. ¿Y si cada día le dejaran en su buzón panfletos insultándolos, menospreciándolos y agrediéndoles(5*) por ser distintos?.

Imaginen que son ustedes los afortunados de toda la finca que cuentan con unos ingresos superiores al resto de los vecinos. Estos en una reunión deciden por mayoría que sean ustedes solidarios con el resto de la propiedad, aumentando su cuota de participación hasta más del triple que las otras, y aun aceptando un pacto tremendamente desfavorecedor, les llaman insolidarios, peseteros, arrastrados, ricos de mierda, que siempre se quejan porque pagan más. ¿Razonable no?. Pues si con eso fuera poco, el gestor (al que tampoco le dejan acceder), les pasa a su banco un recibo de extras que solo ustedes pagan. Dándose una situación tan anómala, ustedes reclaman en la próxima junta de propietarios, que el gestor les entregue una copia de las cuentas de la comunidad(6*), copia que no se les dará y año tras año será denegada y ocultada ya que así lo deciden la mayoría, ¿Justo verdad?.

Como son los ricos de la finca, para sus desplazamientos se costean un coche(7*) que pagado de su bolsillo les llevara de aquí para allá en sus quehaceres diarios, pero el Presidente ante las quejas de sus vecinos, decide dedicar una partida de la comunidad para que todos cuenten con coche propio a costa de ustedes y así contar con el voto en la reelección garantizado. Coherente ¿verdad?.

Como la situación anda anquilosada y sin resolución, llevan el asunto al abogado y este les redacta un estatuto de acuerdos(8*) para que sea aprobado por la junta de vecinos. Estos indignados por tal osadía, deciden quitar párrafos, hacer desaparecer acuerdos, ventilarse principios legales y reírse en sus morros jactándose de su iniciativa. Todo absolutamente cordial.

Así que son ustedes los vecinos raros, aquellos que más contribuyen a los gastos de la comunidad, a que los demás vecinos tengan una vida mejor y más cómoda aunque no se la puedan costear, a recibir los desprecios e insultos diarios aunque sean ustedes tremendamente solidarios. Pero llega una crisis y ustedes tienen que apretarse el cinturón, así que acuden a la Justicia para que le sean dadas las cuentas de la comunidad…, y oh!!! sorpresa!!!, aquellos que les insultan, menosprecian y les tachan de insolidarios, llevan viviendo cojonudamente de sus aportaciones desde hace 35 años.

Deciden hacer una reunión familiar(9*) para decidir si llevar el caso ante la Justicia, a lo que los vecinos se oponen argumentando que los estatutos lo prohiben ya que en esa decisión tienen que votar todos. Absurdo ¿verdad?.

En fin, soy consciente del tremendo miedo que provoca en España la partida e independencia de Catalunya. Y esta que es mí opinión, solo es en lo que concierne a lo económico, que advierto que no es la base de la reclamación que más de un millón en la manifestación del 2010, un millón y medio en la del 2012 y dos millones de personas en la Via Catalana más tres millones viéndolo por TV3 desde hospitales y casas, tienen como base para querer la independencia. Así que sin demasiadas esperanzas de que esta opinión sea escuchada, dejen de hacer el ridículo ante debates televisivos intencionados, periódicos con articulistas sin conocimiento y sean capaces de leer un poco más la prensa y TV extranjeras que les dejan a ustedes, en la mayor de las indigencias intelectuales jamas contada.

Y como decimos en esta tierra de acogida y de gentes de paz.

Adéu Espanya, com altres vegades fas tard, la teva prepotència es la que farà de la teva anomalia històrica, un fum del passat.

(1*) Catedráticos de prestigio mundial.

Pol Antràs, Catedrático de Economía en la Universidad de Harvard. Se doctoró en el Massachusetts Institute of Technology en 2003. Ha sido director del grupo de trabajo sobre Comerio Internacional y Organizaciones en el National Bureau of Economic Research y también mantiene una afiliación con el CEPR de Londres.

Carles Boix es el Catedrático Robert Garrett de Política y Asuntos Públicos en Princeton University. Es licenciado en Derecho e Historia por la Universidad de Barcelona y doctor en ciencia política por Harvard University.

Jordi Galí es Director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Catedrático de la Universitat Pompeu Fabra y Research Professor de la Barcelona GSE. Obtuvo su doctorado en el MIT en el año 1989. Es investigador asociado del National Bureau of Economic Research (Cambridge, MA) y del CEPR (Londres). Ha sido profesor en Columbia University y New York University.

Gerard Padró i Miquel es Catedrático de Economía en la London School of Economics and Political Science (LSE) y co-director del programa de investigación en gobernabilidad y economía política en el International Growth Centre. Obtuvo su doctorado (PhD) por el Massachusetts Institute of Technology (MIT) en 2005.

Xavier Sala i Martín es el Catedrático J and M Grossman de Desarrollo Económico de la Universidad de Columbia en Nueva York. Obtuvo su doctorado (PhD) en la Universidad de Harvard en Massachusetts en 1990. También ha dado clases a las universidades de Yale, Harvard y la UPF de Barcelona. Es investigador asociado del National Bureau of Economic Research en Estados Unidos y es el asesor principal del Centro de Competitividad Global del Foro Económico Mundial de Davos.

Jaume Ventura es Investigador Sénior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Catedrático de la Universidad Pompeu Fabra y Profesor Afiliado de la Barcelona GSE. Obtuvo su doctorado (PhD) en la Universidad de Harvard el 1995. Es investigador asociado del National Bureau of Economic Research (Cambridge, MA) y del Center for Economic Policy Research (Londres). Ha sido profesor en el Massachusetts Institute of Technology y en la Universidad de Chicago.

(2*) Presidente del Gobierno Español.

(3*) Hacienda Pública.

(4*) Lengua Catalana, que siendo elogiada en su plan de inmersión lingüística escolar, es constantemente atacada, menospreciada y perseguida.

(5*) Campañas realizadas por partidos políticos españoles en ciertas regiones del Estado, buscando firmas en contra de Cataluña y fomentando la “catalanofobia”.

(6*) Balanzas Fiscales. Las cuales, España es el único de los países democráticos que no presenta ni publica. Las únicas y por interés político, las publicadas por el Presidente Zapatero que al ver el resultado, aceptó haber cometido un error que no se podía repetir.

(7*) Autopistas de Peaje. Cataluña tiene un déficit en infraestructuras brutal, siendo la comunidad que menos autovías tiene y la que más parque y movimiento de vehículos ostenta.

(8*) Estatut d´Autonomia de Catalunya (2006), aprobado por una inmensa mayoría y que su aniquilación por parte del Constitucional, llevo a la primera gran manifestación de Barcelona el 2010.

(9*) Consulta o Referéndum.

 
Deixa un comentari

Posted by a 22 setembre 2013 in Opinió

 

Etiquetes: , , ,

Perquè el PP necessita de l’extrema dreta?

La resposta es senzilla, la “POR”.

Fins a la mort de l’infame dictador espanyol, tenien una eina essencial per la que controlar la vida de les masses.

Aquesta eina es deia “església catòlica” + “exèrcit”.

D’allò que ara els catalans som acusats i més concretament, el mitja públic de TV3, “d’adoctrinament”, era un dels pilars fonamentals de la dreta feixista espanyola. La gran quantitat d’adeptes als actes sectaris d’aquest moviment “catòlic”, feia controlable una població civil que via dominical oportú i adoctrinament selectiu, amenaçava diumenge rere diumenge les animes dels congregats, amb una fabula extreta d’un bipolar que’ls mantindria a tots a ratlla mitjançant l’infern i el pervers dimoni.

Però la societat s’enriquia, i no parlo tant sols a nivell econòmic, sinó a nivell intel·lectual i de coneixements. Hi ha unes quantes generacions que empeses pels pares, han estudiat diverses carreres universitàries aconseguint allò que’ls progenitors mai varen tindre, l’oportunitat de deixar l’analfabetisme imposat espanyol. Això sumat a la retirada del poder d’aquestes forces en l’àmbit social (sobretot a Catalunya i Pais Basc), han propiciat canvis importants en la delicada balança de poders.

Lògicament, aquest increment de coneixements, ha portat una gran davallada d’adeptes d’aquella eina que des de l’Estat tenien la missió de controlar mitjançant la “POR”, unes majories que solien dir a tot “Amén”. Aquesta davallada portava un greu “handicap” en el control de la societat per part de dos dels braços forts de l’establishmen. L’església i l’exèrcit. Per tant, necessitaven moviments que atiant les capes més desfavorides de la societat, impulsessin de nou una eina efectiva amb la que recuperar el control social. No en va, aquests crepuscles extremistes estan conformats per militars encallats en el passat, policies incapaços d’assolir un mínim nivell cultural, i joventut víctima d’un ambient familiar hostil, que no ha superat les proves d’ensenyament bàsic. Això sota la direcció de pensadors troglodites atrapats dins l’anomalia històrica que’s Espanya, exciten en els moments més greus de crisi, aquesta colla de descontrolats impresentables. Tot ells amb la benedicció d’una església arcaica, que juga hipòcritament a la política atiant a les masses.

En una societat civilitzada i després d’uns primers anys d’adaptació dins la transició, era lògic que des de el poder polític de l’Estat, s’imposes la prohibició d’associació, col·laboració i participació en la vida pública, d’aquells que negaven l’evolució democràtica del país i en temps passats, varen ser criminals al servei d’un dictador que llevava vides quasi per plaer. “El valle de los caidos”, la fundació Francisco Franco, la falange espanyola i demés crepuscles de l’extrema dreta, tenien que ser portats davant una Justícia imparcial i democràtica, per ser jutjats pels seus crims. Però res més lluny de la realitat. Els partits de dretes d’aquesta anomalia espanyola, mitjançant fundacions, empresses i diversos canals, han finançat any rere any aquests moviments esperant fer-ne us d’ells en el moment que’ls fos convenient.

I es que per més que intentin desmarcar-sen, ho porten en l’ADN. El PP es ple d’aquella casposa espanya feixista que continua dins aquell somni de “Una Grande y Libre”, pro com tots els covards de llibre, neguen la major i fan servir descerebrats d’aquests moviments que financen, per portar la “por” a un poble sotmès a restriccions, adoctrinament arcaic i temps passats, on esclavitzar les masses era ben vist i robar la dignitat de les persones, un joc d’entreteniment.

 
Deixa un comentari

Posted by a 20 setembre 2013 in Qui es ... PPC

 

Etiquetes: , ,

Contestació a María Herrero

Aquest pobre esperit vingut de terres enllà, incapaç de relacionar-se amb cap col·lectiu, ha fet un escrit que enviat a “La Vanguardia”, “El País” i demés mitjans espanyols, ha trobat la mica d’atenció que reivindicava, per ser quelcom més que anima en pena en un país estranger.

“María Herrero | Santa Coloma de Gramanet, Barcelona.

Más de 2.000 policías movilizados expresamente, dispositivos de servicios médicos, ambulancias y carreteras nacionales tan importantes como la N-II y la N-340 cortadas. ¿Y cuánto nos va a costar a los contribuyentes la broma de esta cadena independentista organizada para la Diada?

Ya cansa que los gastos de una minoría independentista, mimada por el poder y a la que se le consiente todo, los tengamos que acabar pagando el conjunto de la sociedad. A las generosas subvenciones que reciben estas entidades, ahora hay que sumar los millones de euros que puede acabar costando el numerito de este año.

Me parece perfecto que una asociación privada, como es el caso, organice el acto que le dé la gana, pero no entiendo que sea a mi costa, de mis impuestos y de mi bolsillo.—

María Herrero.”

Per ser breu i no adormir al personal, et diré María:

Alló que organitzen una majoria molt extensa d’aquest País, ni es una broma, ni mereix el desqualificació d’una amargada patològica amb traces de feixisme intolerant.

Retreus que amb el que pagues d’impostos, no vols assumir les despeses d’una activitat i festivitat multitudinària, però es hora d’aprendre que es això de la democràcia. Pro si això et mereix poc criteri et diré:

NO AMB ELS NOSTRES IMPOSTOS:

Pagar els sous a Polítics feixistes descerebrats que roben a dos mans en un congres ple d’imputats.

Subvencions a les entitats com “Fundación Francisco Franco”, les “FAES” i tantes d’altres que mantenen viva les tesis d’un assassí dictador.

Subvencions a “Ferias de abril Catalanes” que reforcen guetos i impedeixen l’integració de gent com vostè, amagada y plena de temors infundats que al llarg dels anys, tan sols generen frustracions i complexes.

Subvencions a les diferents “Casas regionales” perquè evidenciïn i anquilosin l’odi a una gent que us va acollir a les seves terres, i menyspreeu constantment des de la vostre ignorància.

Subvencions a festivitats on es maltracten animals, malgrat les besties més burres no vagin a 4 potes.

L’espoli al que som sotmesos pel fet de ser catalans, emprenedors i lluitadors.

Vaixells i un exercit absurd, que fabrica maquines inservibles, genera talossos humans, i du com a coherent un cinisme de temps passats que no te per on engolir-ho.

I per no estendrem més, dir-li el que fa ja molts anys els catalans en temin ganes:

Benvinguts aquells que venen a viure entre nosaltres cercant una integració a les nostres arrels, cultura i identitat Catalana.

Portes obertes per marxar per on varen arribar, a tots aquells que com vos sols penseu en envair, menysprear i aniquilar una manera de pensar, fer i sentir, que res te que veure amb la caspositat colonitzadora i atapuercana de temps extingits.

A prendre pel cul senyora, que trobeu el camí de tornada d’allà on vareu vindre i tingué-ho una prospera vida, plena de complexes, intoleràncies i casposos pensaments.

Bona Diada.

 
Deixa un comentari

Posted by a 11 setembre 2013 in Opinió

 

Etiquetes: , , , ,

Prou de Política Ficció

Es aquella que fan tots aquests que per por o per interessos prefereixen romandre amb espanya. Uns amb més gracia, altres amb desqualificacions, altres fent allò que saben fer millor, mentir. Pro tots ells tenen quelcom que’ls agermana, la manca d’arguments que puguin despertar un interes.

I en tot aquest panorama de funcionaris vinguts a polítics, ineptes intel·lectuals i alcaldes de fira de barri amb aspiracions a Ministres, tenim “federalistes” que no tenen amb qui federar-se, confederalistes que anhelen temps passats on l’art del engany, treia llustre a les seves calvícies, ecologistes d’ultra esquerres, perduts amb filosofies de llibre que viuen en mig d’essències de plantes florals, feixistes amagats darrera de suposades llibertats mai mostrades, que entabanant a unes quantes animes perdudes que s’odien a si mateixes per incapacitat d’adaptació, creuen en imatges de fantasia fruit de rebuscades ments castrades per demència anticipada.

Tots ells (tant mateix com feia ahir Rosa Díez a L’H) cerquen animes inconformistes, gent de demagògia senzilla, població que sumida en guetos de la conurbació de la gran ciutat, no han avançat un pas des de’l dia que maleta en ma, fugien de les seves terres cercant un tros de pa amb que sobreviure.

Cap d’aquests predicadors de fira d’estiu, contesta a les preguntes claus del perquè a Catalunya seguim patint un espoli (robatori) fiscal. I no valen contestacions del “y tu más”, o explicacions que defugen el moll de l’os i essència dels mals, seria bo que’n tinguessin, pro no en tenen perquè son part del engany.

Perquè amb 40 anys de democràcia sols s’han publicat unes balances fiscals?. – No hi ha resposta, sempre es un “pasapalabra”.

Perquè un Estatut aprovat per la majoria parlamentaria Catalana, va ser aniquilat i qui tenia pactes amb partits al Estat Espanyol no van moure un dit?. – Els socialistes catalans miren al cel i els entra a tots una pixera d’urgència.

Quins moviments i actuacions han fet darrerament per denunciar al Congres ESP les deficiències aplicades a Catalunya?. – Més silencis per manca de accions.

Quina denuncia o actuacions fan, quan s’atia i generalitza desapiadadament la catalanofòbia a la resta d’Estat? – La resposta sols ser que no n’hem de fer cas, son cassos aïllats, o be tenen que fer un estudi d’urgència d’energies renovables.

Quins desmentits han fet sobre acusacions al poble Català per part de la població i partits espanyols? – S’han demanat comissions i subcomissions parlamentaries, es a dir, res de res i paper mullat.

I així podria omplir fulls i fulls.

Per totes aquestes manques de resposta, per atacs directes de Socialistes (pares de la Constitució) que declaraven que Barcelona necessitava un altre bombardeig…, de feixistes de dretes que sempre han perseguit l’aniquilació del poble Català, de la nostra llengua, la nostra cultura…, de comunistes amagats darrera l’ecologisme, que neguen directament el nostre dret a decidir, pro necessiten la nostre existència per esbraonar a les seves masses quan son incapaços d’acabar amb el latifundisme de Ducs, Marquesos i oligarquia castellana…, Per tot això i més, Catalunya i el poble Català ha dit PROU!!!.

Ni pactes, ni promeses, ni treves, ni collonades i enganys de caire castella. Amb aquesta gent no hi tenim res a discutir, res a debatre, res a convindre. Porten anys sembrant l’odi mentre ens feien creure que la culpa era nostre per no explicar-nos be, porten segles intentant esborrar la nostre identitat tant allunyada de la seva colonitzadora. Son masses enganys, cops i menyspreus que any darrere any, han fet i portat a terme sense amagar-se.

Els espanyols dia a dia ens deixen clar que som esclaus sense dret a decidir res. Les sucursals polítiques de partits estatals, son esbirros dirigits amb manca de criteri que assoleixen tot allò que se’ls ordena…, i nosaltres ja n’estem fars.

La manifestació del 2012 ja ho deixava clar, el concert ho va musicalitzar per la resta del mon, les diverses Vies Catalanes al mon, han fet un tast de demostració de la nostre determinació a ser un Estat Independent, i aquest 11 de Setembre del 2013, mostrarem que la societat civil amb la seva iniciativa, marca el pas a uns polítics un tant perduts i tanca les portes aquells que son de ficció, que creuen encara amb contes de fades.

Catalunya serà INDEPENDENT i es convertira en una República aquest proper 2014. El poble així ho reclama i donat que som en una democràcia, la nostra veu i determinació son el manament que uns polítics escollits per nosaltres, han de portar a terme tant joiosa tasca.

Visca la República Catalana. ||*||

 
Deixa un comentari

Posted by a 6 setembre 2013 in Opinió

 

Etiquetes: ,

Dependència Política

Ja moments que tinc l’impressió que fem massa cas a un procediment en vers a la política, que ens van vendre i esta lluny de l’ordre natural en democràcia. Donem excessiu poder a les paraules dels polítics, invertint una piràmide democràtica que no es certa. Al cap damunt d’aquesta piràmide hi som tots nosaltres, la gent, el poble que amb el nostre vot, donarem representativitat a una persona/nes per portar a la practica una quantitat de solucions que prèviament ens han venut.

Ja fa massa temps que dura la broma d’impunitat política, davant les trampes i les lleis que ajustades als seus interessos, aquesta colla de personatges (en connivència de mitjans de comunicació i poders fàctics) posen al cap damunt d’aquesta piràmide democràtica, uns polítics que mes els valdria repassar qui paga els seus sous i desmesures.

No tant sols estic sorprès per les bajanades d’un Pere Navarro que viu en un altre mon, ni tant sols per la radicalitat d’una prepotent boques com l’Alicia, que amb fiscals de confiança vol demostrar que s’ens rifa la nostre voluntat ja que ella esta per damunt d’això. El més greu, es que assistim diàriament al fet, que professions com periodistes, economistes, sociòlegs i d’altres, esquiven la realitat per representar aquell paper que’l partit de torn li te encomanat.

Ja qui a dia d’avui encara manté amb intolerància, que la manifestació del 11S2012 va ser pel pacte fiscal (Marius Querol), que’l concert per la llibertat on l’únic crit era INDEPENDÈNCIA, era per reclamar el dret a decidir (Antonio Franco), i que la cadena humana d’aquest pròxim 11S2013 serà pel dret a decidir. Tant arriba a ser la prepotència dels polítics, que’n Duran i Lleida avui piulava “La ANC dirà el que vulgui, els d’Unió que hi vaguin ho faran pel dret a decidir.”, volen clarament desautoritzar l’organització i aquells que hi participarem per la INDEPENDÈNCIA que’s el lema de la mateixa.

Al cap d’avall, assistim a un panorama polític que es una calcomania del que tenen a l’Estat Espanyol, on alguns que acusaven a CiU de fer la “Puta i la Ramoneta”, ara la practiquen sense contemplacions per treure’n com van fer els primers, un redit personal.

Fins els collons de tots ells.

Si aquest Pais no es capaç de trobar polítics de més alçada, sóc el primer en declarar que tindrem el que ens mereixem. Crec fermament que la societat esta per damunt de tots ells, ja que les diverses convocatòries que han empres les Associacions, han estat un èxit rotund. Desitjo que estiguem a l’alçada de les circumstancies donat que la majoria de polítics demostren ser uns borinots integrals.

La ViaCatalana i l‘11S2013 posara de manifest que volem democràcia, volem la INDEPENDÈNCIA i que s’ens deixin de rifar com si fóssim enzes manipulables.

 
Deixa un comentari

Posted by a 3 setembre 2013 in Opinió

 

Etiquetes: ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.490 other followers

%d bloggers like this: